Barcelona 1936
Barcelona, 2 de febrer de 2000
L'Eduard ingressa a la Universitat de Barcelona per seguir-hi estudis de Dret. Forma part de les noves generacions que es desperten, en la consciència de la llibertat i el catalanisme, en les lluites universitàries dels anys cinquanta.
El 1956 l'exèrcit soviètic envaeix Hongria per tallar un govern filodemocràtic; Eduard Tell pren part activa en les manifestacions de protesta dels estudiants, els quals les transformen en crits contra la dictadura espanyola, i escridassen els policies amb el nom de "russos".
També actua en la segona vaga de tramvies, de l'any 1957, en què es llencen per les finestres de la Universitat Central, les fotografies de Franco i de José Antonio que, de forma obligatòria, presidien tots els edificis públics, És un dels promotors de l'Assemblea del Paraninf.
Per tot això, i per ser un dels editors de la "Fulla Clandestina dels Estudiants" és detingut i processat. A més se'l culpa d'haver posat un explosiu prop de la comissaria de la policia de la Rambla.
S'exilia el 1957. A l'interior, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) es revitalitza clandestinament, de la mà dels estudiants, alhora, militen al Front Nacional de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i al Moviment Socialista de Catalunya.
L'Eduard Tell s'incorpora, a l'exterior, al Moviment Socialista de Catalunya i esdevé, des de Brusel•les, el representant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya als organismes internacionals, junt amb Manuel Visuà, del Front Nacional de Catalunya, que vivia a París; aquests organismes internacionals donaven el seu reconeixement a la delegació catalana de la FNEC, al marge de la delegació espanyola que era representada per la Federación Universitaria Democrática Española (FUDE).
Tota la documentació de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya d'aquest període es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on l'Eduard la va dipositar.
L'Eduard Tell va dur una vida personal molt agitada, amb estades al Perú i Algèria, on es trobà enmig d'una revolta de la Kabília en què, per poc, no hi deixa la vida.
En l'última etapa de la seva vida militava a Estat Català.
Creiem que cal deixar constància d'aquests resistents que, com l'Eduard Tell, en els temps difícils van lluitar per Catalunya i la seva llibertat.
Robert Surroca i Tallaferro
Barcelona, febrer de l'any 2000
4 comentaris:
El tindré sempre present per la seva elegància, per la seva himanitat, per ser un gran patriota amb unes conviccions sòlides i per les estones que vàrem compartir a Brussel·les i, sobretot, a la torre del rellotge de la universitat.
Sempre el tindré en el meu pensament, per la seva humanitat, la seva elegància, el patriotisme i la solidesa de les seves conviccions.
Sóc feliç per recordar els moments compartits amb ell a Brussel·les i més qui res a la torre del rellotge de la universitat. Desembre del 56 i febrer del 57.
Sempre tindré present l'Eduard com un patriota català exemplar. Elegant, simpàtic, serè, decidit. A ell li dec bons moments que em van servir d'exemple de catalanitat sense matissos. Tinc la sort d'haver fet sonar la gran campana del rellotge de la Universitat de Barcelona mentre ell, costat per costat, esquinçava i defenestrava uns retrats de personatges menysprables.
El darrer encontre el férem a Brussel·les el 1969, tot muntant la seu de la FNEC.
Eduard, al meu cor.
Hola Robert,
disculpa el retràs per publicar els teus comentaris. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada