dilluns, 25 de desembre del 2017

Francesc Macià, l'avi

Avui fa 84 anys que ens va deixar el President Macià, recordem-lo amb l'article dedicat a ell que va realitzar la revista Serra d'Or l'agost del 1977. Si no veieu bé les imatges, en breu es penjaran al facebook d'HN





Abelard Tona i Nadalmaí: La Catalunya exiliada

 Barcelona, 25 de febrer de 1901
Tijuana (Mèxic), 25 de desembre de 1980

De ben jove, l'Abelard s'afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que era un fogar de catalanitat. Milità a Acció Catalana.

Durant la dictadura del general Primo de Ribera, ingressa a la Societat d'Estudis Militars (SEM) que, clandestinament formava el jovent català preparant-lo per una insurrecció armada. Va ser un dels membres del Complot del Garraf (1925), intent de regicidi contra el Borbó Alfons XIII, rei d'Espanya, que recolzava el dictador i els seus desmans. L'atemptat va fracassar.

Col•laborà amb el secretariat d'Estat Català que estava a París, dirigit per Francesc Macià. Ell fou qui introduí a Catalunya els Bons de l'Emprèstit Pau Claris, la venda dels quals -junt amb l'ajut dels catalans d'Amèrica- serví per finançar l'acció coneguda com a Fets de Prats de Molló (1926). En Abelard Tona  en aquests viatges, que generalment feia sol (condició indicativa del seu coratge) per la muntanya, també entrava els butlletins d'Estat Català, que s'editaven a París i, per una vegada, el seu carregament va ser de pistoles.


Avortada l'entrada a Catalunya del grup armat que havia de sortir del poble de Prats de Molló, l'Abelard que en formava part, és detingut per la policia francesa, processat i expulsat a Bèlgica.
Junt amb en Josep Rovira, Manuel Manonelles, Eudald Carbonell i Alfred Pla, amb passaports Nansen d'apàrtides, aconseguits per Jaume Mir, català resident a Bèlgica d'un gran prestigi en aquell país pels serveis prestats durant la Gran Guerra, van embarcar cap a Cuba primer i després cap a Mèxic. Des d'allà  envià articles per a "La publicitat" i L'Opinió"
Amb la col•laboració de J. Vidal i Enric Mauri edità la revista "Catalunya a Mèxic" que escrivia ell integrament.
Proclamada la República, torna a Catalunya i forma part de la guàrdia Cívica del President Macià.
Home d'idees socials progressistes, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya, i després al Bloc Obrer i Camperol, comptant-se més tard com un dels membres fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Quan la revolta feixista, l'Abelard s'hi enfrontà amb les armes a la mà. És ferit  greument, el mateix 19 de juliol de 1936, en l'assalt a Telefònica de la Plaça de Catalunya barcelonina. La ferida l'impossibilità per anar al front i, aleshores, es fa càrrec de la secretaria del Secretari General del PSUC, Joan Comorera, que lluitava per evitar el control del seu partit, per part del "Partido Comunista de España".

Amb la derrota va a parar, com tants, als camps de concentració francesos i, des d'allà, emprèn el seu exili definitiu, altre cop a Mèxic.
S'instal•la a Guadalajara on viu d'una modesta botiga de queviures. El 1941 és un dels fundadors del Moviment Social d'Emancipació  Catalana, amb un grup que s'havia escindit del PSUC per no estar d'acord amb la supeditació d'aquest partit al seu homòleg espanyol que el pretenia desnaturalitzar.
Més tard ingressa al Partit Socialista Català, fundat a la Capital asteca. Membre també del Consell Nacional Català, el 1945 és un dels promotors de la Conferència Nacional Catalana.
Col•labora a diverses revistes de l'exili: "Ressorgiment", de Buenos Aires, i "Quaderns de l'Exili", "La nostra revista" i "Pont Blau" de Mèxic, entre d'altres.

Deixa escrites diverses obres.
Morí lluny d'aquella Catalunya per la qual tant havia lluitat i patit.
Recordem-lo, perquè com s'ha dit "l'oblit és l'única mort que mata de veritat"

 Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2001

diumenge, 24 de desembre del 2017

Actes d'homenatge a Francesc Macià

Esquerra Republicana de Catalunya

 
 9:45 Ofrena floral a la tomba del President Macià del cementiri de Montjuïc
11:30 Acte polític Monument a F. Macià de pl. Catalunya, Barcelona

 Estat Català:
84è aniversari de al mort del president Francesc Macià.
Ofrena floral d'Estat Català.
Dilluns 25 de desembre
11h del matí al Monòlit a la Plaça Catalunya

Espai Macià de les Borges Blanques:


Aquest dilluns, 25 de desembre, es durà a terme un acte organitzat per l'Ajuntament de les Borges Blanques, on homenatjaran a la figura del President Macià, que enguany commemora el 84è aniversari del seu traspàs.

L'acte s'iniciarà a les 11.30 hores davant de l'Espai Macià, ubicat al centre històric de la ciutat.

Des del nostre equipament volem fer una crida per animar als borgencs i les borgenques, com també a tots els garriguencs, a participar en un dia tan senyalat per retre homenatge a aquest referent il·lustre tan estimat a les Borges Blanques. 

dissabte, 16 de desembre del 2017

Quim Sànchez i Núñez

Tal dia com avui però de 1985 ens va deixar Quim Sànchez (el Prat de Llobregat, 1963 - Barcelona, 16 de desembre de 1985), militant de Terra Lliure.




Era fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat de Llobregat, on estudià el batxillerat. Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament en les mobilitzacions que tenien per escenari les rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.

Els estudis de català a l'institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l'independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.

L'any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, participà en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. Fou propulsor de l'assemblea d'aturats del Prat, i participà en algunes de les seves tancades. Treballà algun temps a la llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.

Fou detingut per la policia el novembre del 1983, juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). També havia participat sovint en activitats ecologistes i antinuclears.


Durant l'any 1984, realitzà el programa “L'Hora de la terra" a l'emissora local Ràdio Mediterrània. Fou, durant un temps, militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i pertanyia, des de la seva fundació, al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), havent estat el màxim impulsor de l'assemblea local del Prat de Llobregat, a la qual representà durant algun temps en la Coordinadora dels CSPC.

Quan el cridaren a incorporar-se a fer el servei militar espanyol es declarà objector polític. A principis de 1985, es desvinculà de tota activitat pública i abandonà el Prat i el Baix Llobregat.

El dia 16 de desembre de 1985 moria a causa de l'explosió d'un artefacte al carrer Aldana de l'Eixample/Poble Sec de Barcelona. Terra Lliure donava a conèixer la seva militància a l'organització armada el mateix dia de la seva mort.

Va morir la matinada del 16 de desembre de 1985 al carrer Aldana, a l'Eixample de Barcelona, quan li va explotar un artefacte que transportava mentre estava fent una trucada en una cabina telefònica, segurament per preguntar sobre el funcionament de l'artefacte. La cabina va desaparèixer com a conseqüència de la forta explosió i poc després es va fer una ofrena floral al lloc on va morir. Fou enterrat al cementiri del Sud del Prat de Llobregat.


Podeu llegir la notícia digitalitzada pel diari espanyol El País o en aquest retall que adjuntem (desconeixem el diari)




L´enterrament d´en Quim, que es va celebrar al Prat el dia 17, el diari El País manté digitalitzada la notícia de l'enterrament. Malgrat les inicials reticències de la família, l´estelada va acompanyar el seu taüt. La seva mare va dir, entre plors, que el seu fill havia mort en defensa d´un ideal i que no era pas un «terrorista». A comarques es va fer molta agitació. A Manresa i a Girona es van organitzar mobilitzacions al carrer. A la capital del Bagès una manifestació va recórrer els principals carrers de la ciutat, mentre a Girona una cinquantena d´independentistes van guardar un tens minut de silenci davant del Govern Civil.



Fulletó homenatge al Prat: 



En el 20è aniversari de la seva mort, Alerta Solidària i l´Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia La Torna, van organitzar un acte de record i homenatge sota l'eslògan: '20 anys sense Quim Sànchez' i al 2015 un acte de record després de 30 anys de l'accident.




Vídeo d'homenatge de Llibertat.cat en el 28è Aniversari de la mort de Quim Sànchez


Material gràfic i informació trobat al Centre de Documentació

.

.