divendres, 24 de febrer del 2017

Emili Darder Cànaves: la lluita a les illes



Avui fa 80 anys de l'afusellament per part de l'estat espanyol d'Emili Darder, en record i homenatge:

 
Palma de Mallorca 1985
24 de febrer 1937

En Darder es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de València el 1915, es doctorà a Madrid en anàlisis clíniques. Fou membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma ( 1926) i de Barcelona (933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. Fou cap de la secció d'epidemiologia del Institut Provincial d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social.

Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca el 1923, de la qual fou president de 1925 al 1931. Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma pel Partit Republicà Federal de Mallorca que havia estat fundat a Palma el juliol de 1930 i que agrupava la pràctica totalitat dels republicans mallorquins. El gener de 1932, el PRFM s'adherí al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, cosa que provocà l'escissió del sector més nacionalista -entre ells en Darder- que constituïren l'Acció Republicana de Mallorca  que perdurà fins l'abril de 1934, i que junt amb el Partit Republicà Radical Socialista, funden Esquerra Republicana Balear, organització de la que en Darder és un dels principals dirigents. Formà Part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1931.

Col·labora a "La Nostra Terra", revista literària que, com totes les catalanes, fou prohibida pels militars colpistes el juny de 1936.

El desembre de 1933, fou elegit batlle de Palma. Des d'aquest càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueres per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars. Continua la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la casa de Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per trobar feina pels treballadors aturats.
Amb motiu dels fets d'octubre de 1934 és suspès de les seves funcions, però amb el triomf electoral del Front Popular torna a l'alcaldia de Palma. En esclatar la revolta dels militars feixistes és detingut i tancat al Castell de Bellver i se li embarguen tots els seus béns.
Sotmès a Consell de Guerra és condemnat a mort, tot i que el fiscal havia demanat, com a pena màxima, la de 20 anys de presó. El 24 de febrer 1937, trobant-se greument malalt, és afusellat, pels franquistes, en el cementiri de Palma.

Avui una fundació cultural, un premi de l'Obra Cultural Balear i un carrer de Palma s'honoren portar el seu nom.
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, octubre de 2002

dilluns, 13 de febrer del 2017

Julià Babia "Nen"

L'organització Poble Lliure, ha portat a terme un homenatge a Julià Babia, el Nen, que el passat dia 9 va fer 30 anys que ens va deixar.


El “Nen” va néixer al barri del  Poblenou de Barcelona el 25 de gener 1961  Als 10 anys es va traslladar a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981.



El 1976, als 15 anys d’edat, ingressà a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment al Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-p). L’any 1979 fou un dels fundadors dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), destacant en la seva aportació a la solidaritat amb els presos del cas Batista i Roca al Baix Llobregat.

Visqué intensament moments que han marcat la història de l’independentisme: les morts d’en Martí Marcó, d’en Fèlix Goñi, d’en Josep Antoni Villaescusa, d’en Quim Sànchez... De ben jove visqué de prop el naixement de les diferents organitzacions, l’afusellament de Juan Paredes Manot “Txiki", la Carta de Brest, les mobilitzacions contra la Constitució espanyola, les diferents onades repressives contra l’Esquerra Independentista. En tota aquesta trajectòria vital en Julià donà mostres que vivia les 24 hores del dia per les seves conviccions. Com molts altres militants d’aquella generació exemplar aportava una part del seu sou al moviment, arriscava la seva llibertat en accions audaces i creia convençut que es podien atènyer els objectius pels quals lluitava.

Al Bages, on va anar a viure amb la seva companya Griselda, fou impulsor del Moviment Independentista del Bages (MIB), de la revista Espatec i dels CSPC. L’any 1983 va ser un dels orgnitzadors de la Trobada Independentista d’Artés (Bages), on s’assentaren les bases per a la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), amb la campanya “Cap a la construcció del Moviment de Defensa de la Terra”. En un altre registre fou també impulsor del bar Globus de Manresa, on hi treballà força temps i des d’on va impulsar un important focus independentista a la comarca.

L’acció política del Nen sempre fou molt coherent en el treball de les organitzacions a què va pertànyer, enemic de les maniobres de saló i les discussions estèrils. Fou un militant d’un gran esperit crític i disciplina. Molt preocupat per la dimensió nacional, més enllà dels localismes, però molt arrelat a les bases territorials i socials del nou moviment d’alliberament nacional que es gestava. Sensible a les lluites populars i a encabir-les dins el projecte polític rupturista  de l’independentisme. Indestriablement d’esquerres i revolucionari, al mateix temps tolerant, obert i imaginatiu. La seva contribució va aportar, a més del seu compromís en la clandestinitat, molta originalitat i empenta en la construcció de l’estratègia independentista. La seva capacitat dialogant i l’autoritat moral amb què comptava també van contribuir a mantenir els difícils equilibris que necessitava el moviment independentista per al seu desenvolupament.

Va morir "treballant"

La seva pèrdua amb 26 anys va ser molt sentida: morí a un accident de trànsit a Castelló de la Farfanya el 9 de febrer de 1987, mentre retornava de l’altra banda dels Pirineus desenvolupant tasques logístiques per a l’organització armada, una militància que per raons de seguretat va ser discretament ocultada. Un altre company de militància va resultar també ferit en l'accident de trànsit, tot i que l'activitat clandestina que realitzava va passar desapercebuda.

El "Nen" dinamitzava els escamots de Terra Lliure de la Catalunya Central, raó per la qual la seva mort va dificultar l'estructura de l'organització clandestina. El seu nom va aparèixer el 1988 als interrogatoris en unes detencions de militants del Bages per part de la Guàrdia Civil, que van atribuir a Babia diverses responsabilitats de direcció i coordinació.

L'endemà de la seva mort fou enterrat al cementiri de Sant Boi, el dia 10 de febrer, embolcallat amb una estelada i amb el puny d’IPC al pit.




Crònica de l'acte de Poble LLiure i la FDEIP 

Més de 60 persones han assistit aquest dissabte a l’homenatge dels 30 anys de la mort de Julià Babia.
L’acte, organitzat per l’Assemblea Territorial de Pobli Lliure a Ponent, ha tingut lloc a la Serra de l’Horta, a pocs metres del punt quilomètric on tingué lloc l’accident, i a comptat amb la participació del músic i militant independentista Marcel Casellas, Albert Botran, diputat de la CUP, i d’antics amics de Julià.

Al punt on s’ha dut a terme l’acte, s’ha instal·lat també una fita de pedra en homenatge al “nen”. L’acte de Castelló de Farfanya, ha estat el primer organitzat a la Noguera per Poble Lliure, organització successora de l’MDT.

Podeu veure un vídeo de l'acte a la font de la notícia

Bust plantat en homenatge a "el Nen"

Fulletó repartit durant l'acte

 

dissabte, 4 de febrer del 2017

Fèlix Cucurull i Tey: Un intel·lectual compromès


Arenys de Mar (El Maresme) 12 de gener de 1919
4 de febrer de 1996

Estudia al parvulari "Xifre" de les monges de la Presentació, el batxillerat a l'institut de Mataró i durant la guerra fa un curs de magisteri a al CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada). És designat director d'un grup escolar a Terrassa però renúncia per anar de mestre a Arenys. Es va casar amb Maria-Teresa Coll i van tenir quatre fills.

El 1931 funda, amb Daniel Fontrodona, Benet Maimi, Josep Montmany i en Jordi Palomer la "Joventut Catalanista d'Arenys". El 1936 s'afilia a Estat Català, arribant a secretari del Casal d'aquesta organització a Arenys. A la vegada és responsable de propaganda del Maresme i, amb Joan Grau Pera -President del Casal-, és delegat per anar al Congrés que Estat Català fa a Barcelona (22-25 de maig de 1936).

El 1938 és cridat a files essent destinat al gabinet de censura de l'Estat Major de l'Exèrcit de Llevant. Després és "milicià de la cultura" i posteriorment passa a primera línia de foc.

En acabar la guerra intenta entrar a la Universitat però, degut als seus antecedents, se li demana un document d'adhesió al "Glorioso Movimiento Nacional". Finalment no accepta aquesta imposició.

A començaments dels 40 ingressa al Front Nacional de Catalunya, arribant a ser membre del Consell Nacional. El deixa per fundar  l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (1968) que, dos anys més tard, es dissolgué dins del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). És membre fundador de l'Assemblea Nacional de Catalunya (1971), on  hi va com a representant de les Comissions d'Activitats Cíviques del Maresme, la Selva i el Gironès. De ben antuvi forma part del Secretariat i de la Permanent de l'Assemblea. És detingut en la caiguda de 67 membres de l'Assemblea que estaven reunits en el col·legi de les Reverendes Mares Escolàpies de Sabadell.

L'11 de setembre de 1977 és un dels oradors en la primera diada independentista celebrada al Fossar de les Moreres després de la mort del dictador. Membre del Consell Nacional Català, forma part de l'Executiu (1977-1981). Candidat a les Corts pel BEAN (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional) (1979). Presideix l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) (1980). És membre de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana (1981). A les eleccions municipals de 1983 és elegit regidor de l'Ajuntament de la seva vila nadiua. 

Escriptor, articulista, conferenciant, poeta, la seva obra és ingent, ha estat traduïda a diverses llengües -al blog Llibres Nacionalistes podreu trobar alguns dels seus llibres (Nota de l'autor d'aquest blog)-. Cal destacar "Panoràmica del nacionalisme català" en sis volums editada a París (1976). "Consciència nacional i alliberament" (1978), "El fet nacional català a través de la història" (1980), "Catalunya nació sotmesa" (1981). Coordina la secció d'història de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (Conflent). Durant dos anys (1963-65) es trasllada a Portugal per estudiar literatura d'aquest país, amb una beca de la Fundació Glubenkian. És membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, del jurat del Premi Víctor Català, del dels Jocs Florals celebrat a l'exili, a Munic (1977). Recupera la figura  de Roca i Farreras, personatge del segle XIX, que formula els inicis del nacionalisme català, progressista i independentista i que ha donat nom a una Associació que Cucurull presidí (1989). És un dels fundadors amb Josep Benet, Agustí Barrera, Joan Crexell, Josep M. Ainaud, Muñoz Espinalt, Josep Millàs, Jordi Romaguera i Robert Surroca i Tallaferro, entre d'altres, del Centre de Documentació i Estudis sobre el Nacionalisme, sota els auspicis de l'Òmnium Cultural (1983).

La seva trajectòria al servei del país li ha valgut diversos reconeixements: en els Jocs Floralrs (1935), Personatge Cultural de l'Any (Brasil 1980), el Josep Ixart (1966), Creu de Sant Jordi (1985) Guardó del CIEMEN, en un homenatge pòstum, l'Ajuntament d'Arenys l'anomena Fill Predilecte de la Vila, etc.
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, maig de 2003


divendres, 3 de febrer del 2017

Manuel Folguera i Duran: dirigent catalanista i president de l'associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

 El 15 de febrer es farà un acte en record a Manuel Folguera i Duran (1867-1951) amb motiu del seu 150è aniversari a càrrec de l'IEC.




 Petita biografia

 Sabadell  2 de maig de 1867 
Barcelona 6 de setembre de 1951

Manuel Folguera va fundar el Centre Català de Sabadell. Fou escollit president de la Unió Catalanista en l'Assemblea de 1901 i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. També presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes. Com a diputat provincial de Barcelona, el 1909 presentà un primer projecte de Mancomunitat, essencial per a l'aprovació final d'aquesta nova institució.

Va expressar punts de vista catalanistes radicals a les revistes Lo Catalanista (1887-1895) de Sabadell, L'Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València.

Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal.

dijous, 2 de febrer del 2017

S’ha mort Pere Verdaguer, un home clau en la recuperació de Catalunya Nord


Pere Verdaguer amb la samarreta de la UCE

L’escriptor nord-català Pere Verdaguer ha mort avui a la nit a Perpinyà. Verdaguer fou fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent. Com escriptor va destacar per les seves novel·les de ciència-ficció i era un dels autors més prolífics en català de la Catalunya Nord.

Verdaguer, nascut a Banyoles el 1929, va arribar a la Catalunya Nord el 1939 com a refugiat. Va cursar els seus estudis a Perpinyà i posteriorment a Montpeller. Abans d’exercir de professor a la universitat de Perpinyà va treballar en un institut. El seu treball acadèmic es va centrar en la literatura i la dialectologia del Rosselló. En total va publicar una seixantena de llibres.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el 1992 va ser guardonat amb el premi Carles Rahola d’assaig. L’any passat, per Sant Jordi, va rebre la Medalla d’Honor de la vila de Perpinyà.

A la font de la notícia podreu llegir un pdf de l'entrevista que li va fer l’any 1999 la revista Escola Catalana d’Òmnium

.

.