dilluns, 25 de desembre de 2017

Francesc Macià, l'avi

Avui fa 84 anys que ens va deixar el President Macià, recordem-lo amb l'article dedicat a ell que va realitzar la revista Serra d'Or l'agost del 1977. Si no veieu bé les imatges, en breu es penjaran al facebook d'HN





Abelard Tona i Nadalmaí: La Catalunya exiliada

 Barcelona, 25 de febrer de 1901
Tijuana (Mèxic), 25 de desembre de 1980

De ben jove, l'Abelard s'afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que era un fogar de catalanitat. Milità a Acció Catalana.

Durant la dictadura del general Primo de Ribera, ingressa a la Societat d'Estudis Militars (SEM) que, clandestinament formava el jovent català preparant-lo per una insurrecció armada. Va ser un dels membres del Complot del Garraf (1925), intent de regicidi contra el Borbó Alfons XIII, rei d'Espanya, que recolzava el dictador i els seus desmans. L'atemptat va fracassar.

Col•laborà amb el secretariat d'Estat Català que estava a París, dirigit per Francesc Macià. Ell fou qui introduí a Catalunya els Bons de l'Emprèstit Pau Claris, la venda dels quals -junt amb l'ajut dels catalans d'Amèrica- serví per finançar l'acció coneguda com a Fets de Prats de Molló (1926). En Abelard Tona  en aquests viatges, que generalment feia sol (condició indicativa del seu coratge) per la muntanya, també entrava els butlletins d'Estat Català, que s'editaven a París i, per una vegada, el seu carregament va ser de pistoles.


Avortada l'entrada a Catalunya del grup armat que havia de sortir del poble de Prats de Molló, l'Abelard que en formava part, és detingut per la policia francesa, processat i expulsat a Bèlgica.
Junt amb en Josep Rovira, Manuel Manonelles, Eudald Carbonell i Alfred Pla, amb passaports Nansen d'apàrtides, aconseguits per Jaume Mir, català resident a Bèlgica d'un gran prestigi en aquell país pels serveis prestats durant la Gran Guerra, van embarcar cap a Cuba primer i després cap a Mèxic. Des d'allà  envià articles per a "La publicitat" i L'Opinió"
Amb la col•laboració de J. Vidal i Enric Mauri edità la revista "Catalunya a Mèxic" que escrivia ell integrament.
Proclamada la República, torna a Catalunya i forma part de la guàrdia Cívica del President Macià.
Home d'idees socials progressistes, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya, i després al Bloc Obrer i Camperol, comptant-se més tard com un dels membres fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Quan la revolta feixista, l'Abelard s'hi enfrontà amb les armes a la mà. És ferit  greument, el mateix 19 de juliol de 1936, en l'assalt a Telefònica de la Plaça de Catalunya barcelonina. La ferida l'impossibilità per anar al front i, aleshores, es fa càrrec de la secretaria del Secretari General del PSUC, Joan Comorera, que lluitava per evitar el control del seu partit, per part del "Partido Comunista de España".

Amb la derrota va a parar, com tants, als camps de concentració francesos i, des d'allà, emprèn el seu exili definitiu, altre cop a Mèxic.
S'instal•la a Guadalajara on viu d'una modesta botiga de queviures. El 1941 és un dels fundadors del Moviment Social d'Emancipació  Catalana, amb un grup que s'havia escindit del PSUC per no estar d'acord amb la supeditació d'aquest partit al seu homòleg espanyol que el pretenia desnaturalitzar.
Més tard ingressa al Partit Socialista Català, fundat a la Capital asteca. Membre també del Consell Nacional Català, el 1945 és un dels promotors de la Conferència Nacional Catalana.
Col•labora a diverses revistes de l'exili: "Ressorgiment", de Buenos Aires, i "Quaderns de l'Exili", "La nostra revista" i "Pont Blau" de Mèxic, entre d'altres.

Deixa escrites diverses obres.
Morí lluny d'aquella Catalunya per la qual tant havia lluitat i patit.
Recordem-lo, perquè com s'ha dit "l'oblit és l'única mort que mata de veritat"

 Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2001

diumenge, 24 de desembre de 2017

Actes d'homenatge a Francesc Macià

Esquerra Republicana de Catalunya

 
 9:45 Ofrena floral a la tomba del President Macià del cementiri de Montjuïc
11:30 Acte polític Monument a F. Macià de pl. Catalunya, Barcelona

 Estat Català:
84è aniversari de al mort del president Francesc Macià.
Ofrena floral d'Estat Català.
Dilluns 25 de desembre
11h del matí al Monòlit a la Plaça Catalunya

Espai Macià de les Borges Blanques:


Aquest dilluns, 25 de desembre, es durà a terme un acte organitzat per l'Ajuntament de les Borges Blanques, on homenatjaran a la figura del President Macià, que enguany commemora el 84è aniversari del seu traspàs.

L'acte s'iniciarà a les 11.30 hores davant de l'Espai Macià, ubicat al centre històric de la ciutat.

Des del nostre equipament volem fer una crida per animar als borgencs i les borgenques, com també a tots els garriguencs, a participar en un dia tan senyalat per retre homenatge a aquest referent il·lustre tan estimat a les Borges Blanques. 

dissabte, 16 de desembre de 2017

Quim Sànchez i Núñez

Tal dia com avui però de 1985 ens va deixar Quim Sànchez (el Prat de Llobregat, 1963 - Barcelona, 16 de desembre de 1985), militant de Terra Lliure.




Era fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat de Llobregat, on estudià el batxillerat. Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament en les mobilitzacions que tenien per escenari les rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.

Els estudis de català a l'institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l'independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.

L'any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, participà en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. Fou propulsor de l'assemblea d'aturats del Prat, i participà en algunes de les seves tancades. Treballà algun temps a la llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.

Fou detingut per la policia el novembre del 1983, juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). També havia participat sovint en activitats ecologistes i antinuclears.


Durant l'any 1984, realitzà el programa “L'Hora de la terra" a l'emissora local Ràdio Mediterrània. Fou, durant un temps, militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i pertanyia, des de la seva fundació, al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), havent estat el màxim impulsor de l'assemblea local del Prat de Llobregat, a la qual representà durant algun temps en la Coordinadora dels CSPC.

Quan el cridaren a incorporar-se a fer el servei militar espanyol es declarà objector polític. A principis de 1985, es desvinculà de tota activitat pública i abandonà el Prat i el Baix Llobregat.

El dia 16 de desembre de 1985 moria a causa de l'explosió d'un artefacte al carrer Aldana de l'Eixample/Poble Sec de Barcelona. Terra Lliure donava a conèixer la seva militància a l'organització armada el mateix dia de la seva mort.

Va morir la matinada del 16 de desembre de 1985 al carrer Aldana, a l'Eixample de Barcelona, quan li va explotar un artefacte que transportava mentre estava fent una trucada en una cabina telefònica, segurament per preguntar sobre el funcionament de l'artefacte. La cabina va desaparèixer com a conseqüència de la forta explosió i poc després es va fer una ofrena floral al lloc on va morir. Fou enterrat al cementiri del Sud del Prat de Llobregat.


Podeu llegir la notícia digitalitzada pel diari espanyol El País o en aquest retall que adjuntem (desconeixem el diari)




L´enterrament d´en Quim, que es va celebrar al Prat el dia 17, el diari El País manté digitalitzada la notícia de l'enterrament. Malgrat les inicials reticències de la família, l´estelada va acompanyar el seu taüt. La seva mare va dir, entre plors, que el seu fill havia mort en defensa d´un ideal i que no era pas un «terrorista». A comarques es va fer molta agitació. A Manresa i a Girona es van organitzar mobilitzacions al carrer. A la capital del Bagès una manifestació va recórrer els principals carrers de la ciutat, mentre a Girona una cinquantena d´independentistes van guardar un tens minut de silenci davant del Govern Civil.



Fulletó homenatge al Prat: 



En el 20è aniversari de la seva mort, Alerta Solidària i l´Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia La Torna, van organitzar un acte de record i homenatge sota l'eslògan: '20 anys sense Quim Sànchez' i al 2015 un acte de record després de 30 anys de l'accident.




Vídeo d'homenatge de Llibertat.cat en el 28è Aniversari de la mort de Quim Sànchez


Material gràfic i informació trobat al Centre de Documentació

dimarts, 28 de novembre de 2017

Mor la periodista i escriptora Patricia Gabancho

 Nascuda el 1952 a Buenos Aires, ha publicat una vintena d'assajos i la novel·la 'La néta d'Adam'



Periodista, escriptora i activista incansable a favor de la cultura catalana, Patricia Gabancho ha mort aquest migdia a Barcelona després de lluitar durant els darrers mesos contra un càncer de pulmó. Nascuda a Buenos Aires el 1952, Gabancho era filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho. Va començar a estudiar català a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Després d'estudiar periodisme es va traslladar a Catalunya l'any 1974, on ha residit des de llavors.

A banda de col·laborar regularment a la premsa, la ràdio i la televisió -en programes com '8 al dia' i 'Els matins' de TV3-, Gabancho ha publicat una vintena d'assajos històrics, entre els quals hi ha 'Crònica de la independència' (Mina, 2009), 'A la intempèrie. Una memòria cruel de la transició catalana (1976-1978) (Columna, 2011) i el recent 'Amalia i els esperits' (Arpa, 2017). També ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Un dels exemples més recents era 'Caminar Barcelona' (Columna, 2016).

Molt vinculada amb iniciatives i plataformes de caire sobiranista, Gabancho també formava part, des del 2014, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès presidida per Jordi Casassas.

L'autora argentino-catalana va guanyar també el premi Prudenci Bertrana 2012 amb la novel·la 'La néta d'Adam' (Columna), on reconstruïa la nissaga familiar i feia un exercici d’introspecció personal. "Al llibre explico una mica d’història del país i de la ciutat: Evita, el corralito, Alfonsín, la crisi, la dictadura...  -explicava poc després de publicar el llibre-. A l’Argentina es perden generacions: hi ha els 'desaparecidos', després els 'mutilados' de les Malvines i els exiliats econòmics. És curiós, perquè això passa en un país ric i pròsper, on el meu besavi va arribar, va fundar una empresa i es va convertir en algú benestant en molt poc temps".

Gabancho ha continuat escrivint pràcticament fins a l'últim moment. L'última ressenya per a l'ARA Llegim va sortir a finals d'octubre. Hi comentava l'últim volum de dietaris de Ricardo Piglia, 'Un dia en la vida' (Anagrama, 2017).

Font: Diari Ara

dilluns, 6 de novembre de 2017

Joan Agut Rico: Cultura i resistència

Barcelona, 1934 - Caldes de Montbui, 6 de novembre de 2011

Joan Agut Rico, escriptor i antic membre del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant els anys 60, va ser també un escriptor de narrativa i editor.

El gener de 1960 va portar a terme l'acció contra La Vanguardia, en què diversos militants del catalanisme van trencar els vidres de la seu del diari conservador al carrer Pelai, com a resposta al director d'aquest diari, Luis Martínez Galinsoga i les seves declaracions "Todos los catalanes son una mierda".

Al llibre recopilatori d'exmilitants del FNC, El Front Nacional de Catalunya: cavalcant damunt l'estel, coordinat per Robert Surroca, Rico Agut explica com es va portar a terme aquesta acció de resposta a les declaracions anticatalanes de Galinsoga, que poc després va ser cessat, malgrat que havia estat nomenat per aquesta tasca de director del diari el 1939 pel ministre i cunyat del dictador Ramón Serrano Súñer.

Cultura i resistència

Joan Agut Rico (Barcelona 1934-2011) va ser detingut diverses vegades a causa de la seva activitat antifranquista.  En un vídeo recent del web memoro.org (dedicat a la memòria històrica) va declarar que "Si a mi als 23 anys em diuen, té una pistola i dispara contra un guàrdi civil, jo li foto un tret al guàrdia civil; en aquell moment eren els enemics de Catalunya."

Entre les moltes accions de resistència antifranquista, i dies abans de l'atac contundent contra els vidres de La Vanguarida, Joan Agut també va participar en una acció que va consistir en el llençament per terra diversos centenar d'exemplars d'aquest diari al llarg de la Rambla ("encatifada des de Portaferrissa fins a Canaletes), diaris que prèviament havien robat d'un cotxe del rotatiu a la plaça Vila de Madrid.

La primera feina de Joan Agut va consistir en la venda peix al mercat d'Hostafrancs. Després, ocupà altres oficis poc relacionats amb la literatura fins que el 1959 va emigrar a París per fer d'artista. En va tornar el 1961 i obrí una llibreria a la capital catalana. Com a resultat d'aquest contacte amb el món literari, començà a treballar com a editor, feina que desenvolupà durant 35 anys. Entre altres, va treballar per a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova (de la qual és un dels fundadors) i Thassàlia (de la qual és propietari).

L'any 1997 es produí un gir en la seva carrera i, en jubilar-se com a editor, s'estrenà com a escriptor i, l'any 2000 va quedar finalista del premi Sant Jordi. L'any següent guanya el premi Pin i Soler, dins dels Premis Ciutat de Tarragona. Aquell mateix any es va endur el prestigiós premi Crexells. Dos anys després obtingué també el premi Carlemany.

Des de 1977 va publicar comentaris, ressenyes i crítiques de llibres al diari Avui.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Francesc Espriu: el patriota i pintor

Tal dia com avui però de fa nou anys ens va deixar Francesc Espriu. Avui el recordem amb aquest article d'Agustí Barrera i Puigví publicat a Llibertat.cat 

Patriota i pintor. De ben jove ingressa als escamots d’Estat Català. Participa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Estudia Belles Arts a l’Escola de Llotja, s’afilià a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya ( FNEC) sindicat d’estudiants nacionalistes fundat el 1932. Ingressa a la francmaçoneria. En esclatar la guerra marxà voluntari al front d’Aragó, combatent a Almudena i  Belchite (1937), en aquesta darrera batalla és ferit. 




Després de la retirada és internat al camp d’Argelers, del que en pot sortir gràcies al Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats, entra a la Residència d’Intel•lectuals Catalans de Montpeller. El gener de 1940 en Manuel Cruells el presenta a en Jaume Martínez Vendrell, a Montpeller es reuneixen Joan Cornudella, Manuel Cruells, Baltasar Toll, Francesc Espriu, Joan Fortuny, Enric Llistosella, són el nucli de l’organització. Octavi Viladrosa company de lluita el defineix així: Espriu el pintor, menut, atordit i desconcertant, loquaç, anecdòtic.

El 25 de gener de 1941 torna clandestinament a Catalunya, comença la seva activitat dins del Front Nacional de Catalunya col•laborant amb els serveis secrets dels aliats, anglesos i francesos sobretot, en el pas de la frontera de jueus, militars anglesos, polonesos, belgues i en informació d’interès militar pels aliats (  tipus de càrrega dels vaixells que salpaven del Port de Barcelona, Tarragona cap  a països de l’Eix) situació d’unitats militars als Pirineus, defenses de costes.

francesc_espriu_pintor_i_patriota_2El novembre del 1943 es produeix una caiguda de militants del FNC, gairebé una setantena són detinguts, d’aquests, quaranta-nou són empresonats. F.Espriu passa 45 dies incomunicat a la Prefectura de Policia de Via Laietana,  ingressa a la Presó Model, allí aprofita el temps estudiant àlgebra amb les classes que imparteix Joan Cornudella i “publica” L’ou com balla  amb  text de Pere Carbonell i il•lustracions seves. L’acusació és de: delito de espionaje y actividades subversivas . L’evolució de la Segona Guerra Mundial és desfavorable a les potències de l’Eix,  això fa que la seva condemna sigui lleu, el 4/11/1945 surt de la presó.

Una vegada lliure es dedica a la pintura, modela estatuetes de terracota. Publica a la revista Ariel tres articles sobre art,  10/1946 Una posició; el 6/1947 La pintura de Pau Roig; i el 12/1947 Concepte i sensibilitat.

L’any 1960 s’exilia a París i es vincula al Casal Català en tasques de tipus patriòtic, allí  refà la relació d’amistat amb Manuel Viusà . Fou representant del FNC a la delegació de  l’Assemblea de Catalunya a París( 1971-1977). Quan l’estat espanyol demana l’extradició del pintor Manuel Viusà per la seva suposada relació amb l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), el govern francès recorda el seu ajut a la resistència durant la Segona Guerra Mundial i denega la petició, F.Espriu participa en el Comitè de suport  a M.Viusà.

Quan retorna a Catalunya el 1990 s’estableix al poble de Vilaverd (Conca de Barberà), el podem trobar a qualsevol acte de tipus patriòtic, sobre la guerra que ell va viure, o sobre la història de l’independentisme, amatent a qualsevol possible error de dates o de sigles, sempre a primera fila, amb el seu inconfusible corbatí.

El seu darrer acte públic fou quan parlà en la presentació de la Comissió del Centenari de l’Estelada a la seu d’Òmnium Cultural aquest darrer 14 d’abril. Se’l veia afeblit, anava acompanyat d’un familiar. Als  92 anys, va voler rendir el darrer servei a l’independentisme. Francesc Espriu ens va deixar el 27/10/2008. Ell representa la baula d’enllaç entre el separatisme d’abans de la guerra i l’independentisme actual, ell i tots els militants del FNC feren possible aquest enllaç històric de continuïtat en la lluita. Estava en possessió de la medalla del FNC.

Com en la poesia del seu homònim Salvador Espriu, podem dir que ell féu realitat el vers del poeta: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Bibliografia
  • Diversos Autors-  Memòries del Front Nacional de Catalunya(Cavalcant damunt l’estel) arrel editors Barcelona 2006
  • Martinez, J.- Una vida per Catalunya. Editorial Pòrtic. Barcelona 1991
  • Viladrosa, O.- Sang, dolor esperança. Editorial Sirius. Barcelona 1991 


Agustí Barrera i Puigví

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Jaume Ros i Serra

Agramunt, Urgell, 1918 
Oliana, Alt Urgell, 18 d'octubre de 2005

fou un activista polític català. Milità des de ben jove a Estat Català, durant la guerra civil espanyola s'incorporà a la columna Macià-Companys i en acabar la guerra es quedà al Rosselló, on col·laborà en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb el FNC sense abandonar la militància a Estat Català.

Després del 1945 tornà a Agramunt, però al cap de poc es va establir a Andorra, on des del 1962 acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat de Catalunya a l'exili i fou correu del president Josep Tarradellas. Va col·laborar al Diari d'Andorra i El Periòdic d'Andorra.

El 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, i el 1999 deixà la militància a Estat Català, alhora que donava suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.

El 2000 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, l'import de la qual, però, va cedir a La Bressola.

Obres

    La memòria és una decepció 1920-1939 (1995)
    La decepció de la memòria: 1939-1995 (1995)
    Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996)
    Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996)
    Conèixer l'altra Andorra (2001)

Fotografia cedida per Climent Miró: 

A l'esquerra dret: Josep Planxart i Martori (1918-2015), es desconeix qui és la senyora del seu costat. Asseguts  l'Eduard Tell i Nohet (1936-2000) llegint la revista Fervor, editada per la secció d'Estat Català (EC) de la Seu d'Urgell, en Jaume Ros i Serra d'Escaldes i també d'Agramunt, de la Vall del Sió, com deia sempre, el qual conversava amb un compatriota de la Terra Ferma que encara desconec. A la dreta, en Ventura Niubò i la Berta

diumenge, 15 d’octubre de 2017

En memòria de LLuís Companys

Recordem al Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per l'estat espanyol, el dia de l'aniversari de la seva mort amb aquest targetó de 1990 editat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Companys



dijous, 12 d’octubre de 2017

Actes Lluís Companys

BARCELONA
MARXA DE CLAVELLS AL CASTELL DE MONTJUÏC

5.15 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït.
És imprescindible reservar plaça: 93 317 15 13 / federacio@esquerrabcn.cat

6 h. Marxa de clavells al Castell de Montjuïc (Glacis de Santa Helena)

Parlaments de:
Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona
Pilar Rebaque, advocada penalista, vicepresidenta de la Comisió de Dones Advocades de l’ICAB i membre de la Comissió de la Dignitat


OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS

9.45 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït. Reserva de places abans de divendres 13 d'octubre a les 14 h: 93 453 60 05 / inscripcions@esquerra.cat
Places limitades.

10.30 h. Cementiri de Montjuïc (Fossar de la Pedrera)
Ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys

Parlament d'Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana


VIC


COLL DE LLI / PERPINYÀ


La secció Descobrir el País del Casal de Perpinyà ha organitzat un homenatge al President Lluís Companys al coll de Manrella coincididint amb el 77è aniversari del seu afusellament.

La cita serà les 8h00 al Super U (Mig-Vernet). Desnivell: Coll de Lli, 350m (Opcional).

Es menjarà  al coll (accés possible en cotxe) o al poble segons el temps. El preu és de 10€ per pesona. Porteu els vostres propis coberts. Equipament: àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable... nscripció: Mado, tél. : (0033) 6 14 48 30 24


CORNELLÀ

 

divendres, 6 d’octubre de 2017

Jordi Arbonés i Montull



Neix a Barcelona el 17 de juliol del 1929
Mor a Buenos Aires el 6 d'octubre del 2001

Jordi Arbonés va fer els estudis primaris al "Colegio Pelayo" del c/ Portal Nou de Barcelona, amb un mestre amb guardapols i palmeta. Degut a la derrota de la República, en la guerra 1936-1939, el seu pare s'exilià a França. Per subsistir, la mare es dedicà a fer feines domèstiques. Ell, amb 14 anys, es posa a treballar en una distribuïdora de material elèctric. Fa la teneduria de llibres, estudia anglès pel seu compte i després durant un any té un professor particular. També estudia català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. El desembre de 1956 fa un viatge, per perfeccionar l' idioma a Anglaterra.

Als 15 anys havia fet teatre a "Germanor Barcelonina", que estava al C/ Carders del seu barri. Als 22 anys s'integra a la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altamiras, de la "Penya Cultural Barcelonesa". Comença a fer traduccions teatrals de l'anglès. En Ricard Salvat li posa en escena l'obra que l'Arbonés havia traduït, "L'home que va néixer per morir penjat" d'en Ricard Hughes i, també, li escenifica " Poema de Nadal" de Josep Ma. de Sagarra, en la qual el mateix Jordi hi participa com a recitador. Això el va animar a dedicar-se professionalment a les traduccions.

El 1956, marxa a Buenos Aires per casar-se, ja que la família de la que seria al seva dona -la Isabel, amb qui va tenir dos fills- s'havia traslladat a viure allà. A la capital argentina treballa en un despatx i, dos anys més tard, a l'Editorial Poseidon de Joan Merlí i Pahissa, on fa de corrector i supervisa originals. S'incorpora al Casal de Catalunya fent de secretari de redacció  de la revista "Catalunya". També  col·labora a "Ressorgiment" i "Aplec". Tradueix obres d'Arthur Miller, Tennesse Williams i molts altres que representen el quadre escènic del Casal. A partir de 1962 fa de director, posant en escena obres d'autors catalans.

Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.

Però el que volem destacar d'en Jordi Arbonés és que, el 1966, és un dels fundadors, a Buenos Aires, de l'Obra Cultural Catalana, conjuntament amb Josep Font, Jaume Garriga, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Soler i Eduard Vidal. Aquesta entitat està -encara ara- portant a terme una gran activitat de projecció de cara als catalans afincats a la capital argentina, per un costat de projecció cultural  amb conferències, vídeos, etc. però sobretot d'afirmació de la nostra identitat.

La distància no ha estat un impediment per mantenir una actitud constant de fidelitat i servei a la catalanitat, cosa molt meritòria si tenim present que molts d'aquests compatriotes són nascuts a l'Argentina. La ideologia de Jordi Arbonés, completament afí a l'independentisme, va fer que es trobés entre aquests homes i dones, no colonitzats, plenament identificat.

Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2002
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)

El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo 
aquí



Alguns enllaços més sobre Jordi Arbonés


6 d'octubre de 1934

Avui recordem aquells que van lluitar i morir per la llibertat de Catalunya tal dia com avui però de 1934




dimecres, 6 de setembre de 2017

Ens ha deixat Maties Masalles


Ex militant del PSAN i Nacionalistes d'Esquerra. En Jordi Miró escriu el següent text:

En Maties Masalles era un militant independentista de primera hora, el vaig conèixer a Montblanc als anys 70, ell era militant del PSAN i el recordo perfectament als cursets de formació quan ens parlava del "pare" Lenin i de l'alliberament nacional i social. Ell, amb en Toni Serrano i d'altres, van ser el relleu a la Conca de Barberà de la militància independentista de la generació de l'Antoni Andreu, d'Estat Català i del FNC.
Desprès va vindre l'experiència electoral de Nacionalistes d'Esquerra i una nova fornada de militants independentistes. En Maties marxa de la Conca de Barberà i també s'allunya de la militància amb carnet de partit, sense mai deixar de ser independentista. 
La vida va continuar i vaig perdre el contacte amb en Maties. Desprès dels anys, a través de les noves tecnologies, ens vam tornar a trobar. El veia molt actiu amb els records a través del facebook i va ser precisament fa uns mesos que, tot parlant amb en Carod Rovira dels militants històrics independentistes a la Conca, vam parlar d'ell. Jo li deia que l'havia conegut als anys 70 amb militància al PSAN i en Carod em deia que  el coneixia d'abans, del PT.
És a partir d' aquí que vaig reprendre el contacte directe amb en Maties, i sí, em va dir que primer havia sigut del PT i que quan ell va entrar al PSAN, en Carod ja se n'havia distanciat. És a partir d'aquesta represa de contacte que també m'assabento de la seva malaltia, que havia viscut al Bages i que ara vivia al Pla de Santa Maria i que mai havia perdut la seva relació amb Montblanc i la Conca.
La darrera vegada que vam estar en contacte, al juliol, em deia: "Si ens veiem et podré explicar anècdotes prou interessants, però, ara per ara, el cranc em posa impediments imprevisibles i no em deixa programar gaire més que visites regulars a l'hospital Sant Joan de Reus. Una cosa és segura, l'1 d'octubre, em trobi com em trobi, aniré a votar al Pla de Santa Maria, que és on visc actualment. Salut!!!" Malauradament en Maties no podrà votar el proper 1 d'octubre, nosaltres votarem per ell! Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels!



diumenge, 27 d’agost de 2017

Recordem a Heribert Barrera



Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya i va ser un referent per a l'independentisme català


divendres, 11 d’agost de 2017

Xirinacs, sempre present!

Tal dia com avui però de 2007 ens va deixar en Xirinacs i avui el recordem amb aquest pamflet demanant el vot per a ell a les eleccions del Senat de 1977.
Xirinacs va ser el quart més votat de Barcelona i Catalunya i el vuitè de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Això sí, va ser l'independent més votat en aquelles eleccions i probablement en la història de les eleccions al Senat.


dimarts, 1 d’agost de 2017

Ens ha deixat en Miquel Mas

Ens ha deixat Miquel Mas i Albà (1934 - juliol de 2017) autor de El soldat i la penombra amb el qual va guanyar el 1994 els premi literari Ciutat de Badalona - Països Catalans Solstici d'Estiu - .
Veí de Badalona, militant de l'independentisme i marit de la lingüista Maria Teresa Casals. El recordem amb les paraules de la Teresa:

Lluitador antifranquista, amb perill de presó, fundador de Nacionalistes d'Esquerra, propulsor de la campanya de Xirinacs per al Senat (l'única vegada que vam guanyar en unes eleccions), Company d'en Pallach, militant d'Esquerra fins al primer tripartit que mai no va compartir i fundador de Reagrupament. Fins l'últim moment va estar al cas de la situació que estem vivint. Malalt al llit, la seva filla que era la seva metgessa li va dir "Vinga, pare, que hem de votar el dia 1 d'octubre" i ell li va contestar "Encara que sigui amb camilla hi aniré". No hi podrà anar. Però has deixat una bona llavor, Miquel. Tots votarem per tu i resistirem el que faci falta per guanyar la independència que tu no has pogut veure. El meu homenatge per la teva integritat com a persona, per la teva honestedat i per la teva fidelitat al teu país En el teu nom i en de tots aquells que han treballat per arribar fins aquí votarem SÍ per començar un país nou que faci olor de net, de just, de solidari. Un país per a tots aquells que en vulguin formar part vinguin d'on vinguin. La Catalunya que somniàvem per als nostres fills i néts, Miquel.
Personalment vaig tenir la sort de conèixer a en Miquel i la Teresa, sempre generosos i disposats a tot per patriotisme. Gent com ells són els que il·luminen el camí dels joves cap a un patriotisme convençut i disposat.

Descansa en pau.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Mor Josep Maria Aragonès


Mossèn Aragonès va rebre la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015
.      
L’Ajuntament de Torrelavit (Alt Penedès) ha anunciat a través de la seva pàgina de Facebook la mort, aquest divendres, del mossèn Josep Maria Aragonès, de 91 anys. Aragonès va arribar al municipi fa més de cinquanta anys, després de l’anomenat ’Cas Galinsoga’. El 1959 va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. En aquella missa hi havia l’aleshores director de ’La Vanguardia’, imposat pel règim franquista, Luis de Galinsoga. El periodista va protestar per aquest fet i va pronunciar la frase ’tots els catalans són una merda’. El fet va transcendir i va generar una protesta popular –liderada, entre d’altres, per Jordi Pujol- que es va traduir en la pèrdua de prop de 20.000 subscriptors, en una reducció de la tirada de 30.000 exemplars diaris i en una petició formal perquè rectifiqués. Finalment Galinsoga va ser substituït el 1960, però Aragonés va ser traslladat, el mateix any, a Torrelavit.

Josep Maria Aragonès i Rebollar era prevere diocesà de l’Església de Sant Feliu de Llobregat i rector emèrit de la Parròquia de Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015.

La capella ardent per Aragonès té lloc de cinc de la tarda a nou de la nit aquest divendres a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Torrelavit, on vivia. Demà a les 10 del matí es farà una missa a la mateixa residència i la cerimònia d’enterrament serà a un quart d’una del migdia a l’església de Santa Maria de Lavit.

Acte: Homenatge a Macià Manera

Més informació aquí

diumenge, 9 de juliol de 2017

ACTE: Homenatge a Heribert Barrera

Com ja vam anunciar, dijous passat es va realitzar l'acte d'homenatge a l’ex-president del primer Parlament restituït, n' Heribert Barrera, en commemoració dels 100 anys del seu aniversari que va organitzar l'associació Vibrant.

L'acte, amb un ambient de festivitat gràcies a la música de la cantautora Txell Sota i Pol Onyate, el va obrir l'escriptor Quim Torra donant pas a amics, companys i alumnes d'Heribert Barrera que ens van explicar la part més personal de Barrera.

L'acte va omplir la part habilitada al Fossar de les moreres amb més d'un centenar de persones i entre el públic hi vam poder trobar l’ex-president del Parlament Joan Rigol, Frederic Bentanachs, Santiago Espot, Jordi Pujol -acompanyat de Marta Ferrussola- i veterans del Front Nacional de Catalunya com Teresa Clota.


La trobada va cloure amb la lectura del poema que Pere IV va dedicar a Heribert Barrera el 1984 i el cant dels Segadors

A continuació podeu trobar algunes fotografies però us aconsellem visitar els webs de ElTemps i Vibrant per veure'n més.

Quim Torra presentant l'acte.

Montserrat Ponsa. Periodista, escriptora i amiga personal de Barrera.

Dr. Oriol Domenech cirurgià
Josep Fornàs. Editor i polític.

Salvador Algeret. Químic de professió i deixeble de Barrera




divendres, 30 de juny de 2017

Molins de Rei homenatja Guillem Agulló

Molins de Rei ha dedicat un espai al jove independentista de Burjassot assassinat el 1993 per espanyolistes. Hi ha assistit el conseller Carles Mundó.

Molins de Rei va aprovar a final d’abril de l’any passat de dedicar un espai de la vila a Guillem Agulló, el jove independentista de Burjassot (l’Horta) assassinat brutalment el 1993 per un grup espanyolista d’ideologia neonazi. Un any després, l’ajuntament ha organitzat un acte per avui 30 de juny, d’homenatge a Agulló que ha comptat amb la participació del conseller de Justícia, Carles Mundó, i del batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. És la primera vegada que en un acte d’homenatge a Agulló hi intervé un membre del govern de la Generalitat. L’espai dedicat al jove assassinat porta el nom de ‘Racó Guillem Agulló i Salvador’.

La iniciativa fou aprovada al ple de l’ajuntament arran d’una moció d’Esquerra Republicana, votada favorablement per PDECat, PSC, CUP i Molins Camina.

ACTE: Homenatge a Heribert Barrera

L’acte d’homenatge tindrà lloc el proper 6 de juliol del 2017 a les 19:00h al Fossar de les Moreres de Barcelona.

Aquest 2017 es compleix el centenari del naixement d’Heribert Barrera i Costa (1917-2011), polític que fou President del Parlament autonòmic de Catalunya del 1980 a 1984 i diputat a la mateixa cambra del 1980 al 1988. En honor de la seva inestimable tasca política i de lideratge, l’Associació Cultural VIBRANT i una comissió d’amics de l’Heribert creada expressament per aquest acte li organitza un homenatge.
A la localització triada per la celebració s’hi habilitaran cadires pels assistents i un faristol pels ponents. L’advocat i escriptor Quim Torra presentarà l’acte i donarà pas als diversos ponents en representació de VIBRANT.



La primera ponència serà a càrrec de la Sra. Montserrat Ponsa i Tarrés, periodista, escriptora i amiga del President Barrera, i tindrà com a temàtica la part més íntima i humana del personatge.

La segona ponència serà a càrrec de la Sra. Agnès Vendrell, del Dr. Oriol Domènec i Llavallol, cirurgià català, i Josep Fornas i Martínez, editor i polític, tots tres amics d’Heribert Barrera, els quals també explicaran la vessant més íntima del personatge.

La tercera ponència serà a càrrec del Sr. Salvador Alegret i Sanromà, químic de professió i deixeble d’Heribert Barrera, i tractarà dels aspectes més acadèmics de la vida del polític.

La quarta ponència serà a càrrec de Frederic J. Porta i Capdevila, secretari de VIBRANT, qui parlarà sobre la importància de models a seguir per la joventut.

Tancarà l’acte el Sr. Jaume Rodri i Febrer, escultor i ex-Diputat al Parlament de Catalunya, qui parlarà de l’escultura d’Heribert Barrera que ha creat i cedirà en mà al President del Memorial 1714, el Sr. Jordi Miravet i Sanç, per tal que hi sigui exposada.

Comptarem, àdhuc, amb música en directe oferta per la cantant Txell Sota i el guitarrista Armando Erenas. El pota Josepmiquel Servià llegirà, per acabar, un poema de Pere IV dedicat a l’homenatjat.


dimecres, 21 de juny de 2017

Homenatge a Lluís M. Xirinacs

X Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès).
Sant Joan. Diada Nacional dels Països Catalans.
Dissabte, 24 de juny de 2017.




Programa:

►A les 8: Sortida autocar des de Barcelona. Plaça de la Universitat (davant de la Universitat).

►A les 11: Parada a Ogassa. Concentració amb els cotxes particulars per pujar en comitiva al Pla de Can Pegot.

►Acte patriòtic:

. Ofrena floral al monòlit dedicat a Lluís Maria Xirinacs.

. Parlaments.

. Presentació: Núria Roig, coordinadora Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

. Textos de Lluís Maria Xirinacs. La Independència és el nostre nord.

. Flama del Canigó. Focs de Sant Joan. Commemoracions.

. Paraula, poesia, música, cants.

Organització:

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i Indrets del Record. Amb el suport de l’Ajuntament d’Ogassa.

► Opuscle d’obsequi amb textos de Commemoracions (Indrets del Record). Text recuperat gràcies al Centre d’Estudis Joan Bardina.

► Dinar d’Aplec: dinar de motxilla.

Tarda: Visita cultural i històrica.

Organització d’autocar des de Barcelona: Indrets del Record.
Import autocar: 25€.
Inscripcions: Indrets del Record 93-317.84.68.

Recordant Ton Ribas


dissabte, 17 de juny de 2017

Ens ha deixat Pere Soler

Durant la nit del 14 al 15 de juny ens va deixar en Pere Soler i Montoliu de Besalú.
 


Pere Soler, va viure exiliat arrel de les accions contràries al règim franquista. Van ser 10 anys a Escandinàvia: de 1959 a 1961 a Suècia i després, fins el 1969, a Finlàndia .

Al 1970 va entrar al col·lectiu de debat que es deia Seny Nou. Més endavant es va aproximar a Josep Pallach. En morir ell, va fundar el 1976 el partit Democràcia Social Cristiana que més endavant s'incorporà a UDC on Pere Soler hi va militar durant 33 anys. En poc temps va ser conseller de l’ajuntament de Sants, compaginant la seva feina de director comercial en una empresa. Un cop finalitzada la legislatura, va preferir fer política dins del partit per ajudar i no anar a cap llista.  Va ser durant molts anys conseller nacional i aproximadament 10 anys president de la Gent Gran d'Unió de tota la província de Girona.  Al 2012, en el Consell Nacional de finals de novembre, hi ha una gran discussió amb en Duran i Lleida per la deriva unionista del partit i decideix dimitir.

Al 2013, amb militants de diferents organitzacions funda un partit que es defineix social-conservador i d'intenció post-independentista que es digué Front Nacional de Catalunya (no tingué res a veure amb l'històric FNC ja que actualment aquest es troba integrat dins d'ERC). El juny del 2014 aquest partit passa a dir-se Bloc Democràtic Nacional i Pere Soler esdevé President de l'organització.

Aquestes són les paraules d'un company seu de militància:
 Company de lluita incansable i amb un amor profund per la seva terra , la seva gent i i la llibertat que no et deixava defallir davant de tants entrebancs. Un català dels de veritat que ja no veurà la llibertat de la seva Nació.Descansa en Pau. Jo i molts altres mantindrem la torxa de la catalanitat , que tu duies amb tant d'orgull, encesa. No et fallarem.

Podeu trobar més informació:

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.