divendres, 14 d’octubre del 2016

Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys



Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys


El 15 d'octubre de cada any és el dia nacional
en memòria de les víctimes de la Guerra Civil
i de la repressió de la dictadura franquista.

Així ho ha acordat el Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha elegit la data de l'aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, l'únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme a l'Europa occidental.
El govern pretén així donar continuïtat a la iniciativa de l'any passat de proclamar aquesta data com a dia nacional, coincidint que llavors es complien 75 anys de l'assassinat del president Companys.
Amb la declaració del 15 d’octubre com a dia nacional, la Generalitat pretén contribuir al reconeixement de les víctimes recollit a la llei del Memorial Democràtic, en el preàmbul de la norma, i a les diverses resolucions aprovades al Parlament en aquesta línia.

Cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera


Mausoleu del president Companys

Dissabte, 15 d’octubre

Faran la tradicional ofrena floral al president Lluís Companys:

10.15: El president i altres membres del Govern de la Generalitat de Catalunya

10.20: La presidenta i altres membres del Parlament de Catalunya

10.25: L’alcaldessa i altres membres de l’Ajuntament de Barcelona





Cementiri de Montjuïc 
Fossar de la Pedrera


Diumenge, 16 d’octubre, a les 12 del migdia:


Els consellers Neus Munté i Raül Romeva assistiran a l'homenatge als immolats pel franquisme que organitzen l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Memorial Democràtic, al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. És l’homenatge que es fa cada any, el diumenge després del dia 15 d’octubre, als republicans que van ser executats pel règim franquista, i als qui van ser empresonats o represaliats per raons polítiques i ideològiques.

Més enllà de la llei del Memorial Democràtic, el govern explica la seva decisió per la necessitat d'ajustar-se a les nombroses resolucions i informes de l'Organització de les Nacions Unides. L'estiu del 2014, el relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició va fer un sever informe contra l'Estat espanyol per no haver emprès una política d'estat en matèria de veritat, que carregava contra la inexistència d'informació oficial i de mecanismes d'esclariment de la veritat, així com contra les interpretacions restrictives de la llei d'amnistia de 1977, que entorpeixen l'obertura d'investigacions. El relator també criticava que el govern espanyol no hagi actuat per gestionar les exhumacions i la identificació de les restes de les víctimes.


La llei que anul·larà els sumaríssims

El ple del Parlament farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica.


La llei que anul·larà els consells de guerra sumaríssims

El ple de Parlament farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei  que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica.


______________________________ 



Barcelona, dissabte, 15 d’octubre del 2016


Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys

Castell de Montjuïc

Marxa de torxes als Glacis de Santa Helena

5.15 h Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant de la Universitat).  
           Reserva de places al 93 317 15 13
A les 6 del matí Marxa de Torxes al lloc on fou afusellat el president. Ofrena floral. Parlaments: Robert Fabregat, president de la Federació d’ERC de Barcelona, Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament i Assumpta Montellà, historiadora i escriptora.






Cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera

Mausoleu del president Companys

A 3/4 de 9: Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant de la Universitat).  
                   Reserva de places al 93 453 60 05

A 2/4 de 10: Ofrena floral a la tomba del president Companys.
                   Parlament de Marta Rovira, secretària general d’ERC.


Actes d’homenatge al president Lluís Companys
en el 76è Aniversari del seu afusellament

Monument al president de Catalunya Lluís Companys

(Inici del Passeig Lluís Companys, entre Ronda Sant Pere i Arc del Triomf)


Consell Municipal del Districte de l’Eixample

Dissabte, 15 d’octubre, a la 1 del migdia:

Ofrena floral:
Consell Municipal del Districte de l’Eixample
Indrets del Record i Perenne Fossar de les Moreres

Record de Conxita Julià, que representa la noia del mocador del monument






Una història petita immortalitzada

Conxita Julià i Farrés va néixer a Barcelona l’11 de juny de 1920.   És poeta i excursionista.

Quan el president Companys estava empresonat al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis), juntament amb tot el Govern de la Generalitat, pels Fets del Sis d’Octubre de 1934, Conxita Julià, una noieta de catorze anys, va escriure cartes i poemes al president de Catalunya per encoratjar-lo. Un cop alliberat el govern català, el 14 d’abril de 1936 en un acte públic d’homenatge al president Macià a la seva tomba, al cementiri de Montjuïc, la Conxita es presentà davant del president Companys i ell, com a mostra de reconeixement pel coratge que li havia mostrat en les seves missives, i no tenint res més a mà, li regalà el mocador que duia al butxacó de l’americana.

Una anècdota petita, un record gran. La Conxita va guardar com a record aquell mocador del president i aquest preuat record va marcar tota la seva vida quan es va esdevenir el màxim sacrifici per la vida del president Companys i, tal com fa el poble, va reconèixer l’exemple i el símbol que representava. Actualment el mocador està reservat al Museu d’Història de Catalunya.

Conxita Julià, “la nena del mocador”, així ha quedat amb aquest sobrenom en la veu popular, no ha deixat mai d’homenatjar el president Companys cada 15 d’octubre al seu monument. I la hi hem acompanyada sempre. Ara, però, d’ençà del desembre de 2014, la Conxita s’ha traslladat a viure a Alacant, a casa de la seva filla. Enguany, amb 96 anys, no pot ser present a l’acte d’ofrena floral, i ens ha enviat unes paraules d’adhesió.




Descripció: 2286808362_a4939af484Monument al president Companys a Barcelona

El monument erigit a la memòria del president Lluís Companys, a la cantonada de la Ronda de Sant Pere/Passeig de Lluís Companys, prop de l’Arc de Triomf, va ser inaugurat el 21 d’abril de 1998. A l’hora de projectar el monument, l’escultor, en saber l’anècdota de “la nena del mocador” s’hi inspirà i la deixà reflectida en la seva obra.


XX Premis Lluís Companys, 2014 

 


El divendres, 17 d'octubre del 2014, es lliuraren els Premis Lluís Companys “destinats a premiar aquelles persones i entitats que s'hagin distingit per la seva defensa del nostre país en tots els aspectes cultural, econòmic i polític”  Conxita Julià hi fou guardonada.  
La placa d’honor diu: “Premi atorgat a Conxita Julià, ‘la nena del mocador’, per la seva persistència en la custòdia de la memòria del president Lluís Companys i pel seu amor al país”.



XXII Premis Nacionals Lluís Companys, 2016


Es lliuraran el divendres, 28 d'octubre, a les 8 del vespre, al Casinet d'Hostafrancs, c/ Rector Triadó, 53. Tothom hi és invitat a assistir-hi.

Com cada any ERC Sants-Montjuïc atorga els Premis Nacionals Lluís Companys a persones i entitats que s'hagin distingit per la seva dimensió social i humana i els seus valors en la defensa i promoció del nostre país.
Enguany els proposats ho han estat per part de tota la militància d'ERC Barcelona que hagi volgut participar-hi, i l'elecció final dels sis candidats guanyadors ha estat per part d'un jurat format per personalitats de les Entitats més representatives de Sants Montjuïc.


Persones i entitats a qui enguany han estat atorgats els premis:

Núria Armentano i Oller, és doctora en Antropologia per la UAB. Directora i fundadora d’Antropòlegs LAB, dedicada a l’antropologia tant en laboratori com en camp.  Experta en intervencions arqueològiques a jaciments. S’ha distingit per la seva col·laboració en l’exhumació i reconeixement forense de restes humanes de fosses comunes de la Guerra civil, un dolorós pas necessari per a la reconciliació i la recuperació de la dignitat i de la memòria col·lectiva del nostre poble.

Institució Montserrat, fundada l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, per tal de difondre els valors de laïcitat, catalanisme, modernitat i tolerància entre les noves generacions. Tot i haver sofert nombrosos entrebancs que l’han portada de vegades fins gairebé a la desaparició, ha estat capaç de renovar-se, mantenir-se i créixer fins a convertir-se en un referent d’innovació pedagògica i de compromís amb el país.

Empar Moliner, escriptora i periodista. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions. La seva defensa de la llibertat la converteixen en un exemple de defensa dels valors d’una república catalana lliure, democràtica i social.

Plataforma en defensa de l’Ebre, s’ha distingit, des del moment de la seva fundació l’any 2000, per la seva oposició als plans del govern espanyol que conduirien inexorablement a la desaparició de l’Ecosistema del Baix Ebre, així com per l’impuls d’una nova cultura de l’aigua respectuosa amb el medi ambient i amb els recursos hídrics del país. La seva actuació és un model de mobilització social, de civisme i de responsabilitat amb el futur de la nostra terra.

Revista Sàpiens, amb una presentació moderna, un contingut amè, de qualitat i rigor. Des del seu naixement l’any 2002, ha esdevingut un referent de la divulgació històrica en l’àmbit de Països Catalans, líder de lectors a Catalunya, amb més de 141.000 lectors mensuals. La seva incansable labor de divulgació i de recerca ha contribuït a donar a conèixer aspectes inèdits de la nostra història, sempre amb una projecció global. És un exemple d’eina de divulgació cultural i de compromís amb el nostre país i la nostra història comuna.

FAPAC (Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya), la FAPAC agrupa nombroses associacions de pares d’alumnes d’arreu del territori. Serveix com a eina de coordinació, suport logístic i grup de pressió davant les administracions. La seva tasca és de defensa del model lingüístic català i d’una escola de qualitat moderna i compromesa amb el país. Davant dels atacs dels qui volen destruir el nostre model lingüístic ha mostrat sempre una actitud valenta que ha permès la preservació del valor més preuat que podem donar als infants: una educació que formi ciutadans crítics, lliures i compromesos amb el país.

.

.