Jacint Verdaguer i Santaló

Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny de 1902

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer.

Canigó (poema) (p. 27-28)