dimarts, 30 de juliol del 2013

Josep Fontbernat i Verdaguer

Estanyol, 1 de maig de 1896 

Andorra la Vella, 22 de març de 1977

Músic, polític i escriptor

L'activitat musical

Nascut a Estanyol, de ben petit es traslladà amb la seva família al poble d'Anglès, d'on era filla la seva mare. Estudià el batxillerat a Girona. El seu mestre de solfa fou Josep Figueres, popularment conegut a Anglès com el "Bet". Traslladat a Barcelona, Fontbernat fou deixeble del mestre Enric Morera. En el decurs dels anys següents serà director de l'Orfeó Canigó a Barcelona, sotsdirector de la coral Catalunya Nova a Barcelona (de la qual Morera n'era director) i fundador de l'Orfeó de Llevant a Barcelona.
Després d'aquest temps d'estada a la capital catalana, hagué d'anar-se'n a França per raons polítiques. Allí es reuní amb un grup de catalanistes i llenguadocians, amb els quals formà (1924) a Tolosa la seva primera coral, La Bourrée, molt popular durant el temps que a Catalunya la música i les cançons catalanes eren proscrites per la Dictadura de Primo de Rivera. En aquest període rep les orientacions musicals dels mestres Déodat de Séverac i Vincet d'Indy. En terres franceses serà el creador de la Coral Catalana a Perpinyà i de la Coral Déodat de Séverac a Tolosa de Llenguadoc, on fou, a més, professor de música coral a les Escoles Normals. També va ser el creador de la Coral Occitana a París, de la Coral de la Ligue d'Auverne també a la capital francesa i creador (1926) dels famosos Cent Homes d'en Fontbernat, coral formada per occitants i catalans residents o emigrats a la capital de França.

L'activitat política

En el terreny polític, fou militant d'Estat Català i amic íntim i col·laborador de Francesc Macià en la seva lluita per les llibertats de Catalunya. Esdevindrà lloctinent del futur president de la Generalitat en els fets de Prats de Molló (1926), intent insurreccional d'un grup de catalans que pretenien l'enderrocament del règim de Primo de Rivera i l'alliberament nacional de Catalunya. Fracassada aquesta temptativa, Fontbernat fou detingut i expulsat a Bèlgica. Tornarà de l'exili poc abans de la proclamació de la República l'abril de 1931.
En iniciar-se l'etapa republicana serà nomenat director de Ràdio EAJ-15 de Barcelona, Ràdio Associació de Catalunya. En l'àmbit radiofònic també fou membre del Consell de la Radiodifusió Catalana, presidit pel mestre Pau Casals, i director general de la radiodifusió de Catalunya, càrrec que ocuparà entre els anys 1936 i 1939. Durant l'etapa republicana serà nomenat (1933) delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Gran Teatre del Liceu. Un any després, el 1934, serà escollit director de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i el 1936 director de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona. L'any 1937 serà el creador a Barcelona de l'Orquestra Simfònica Catalana.
Amb l'arribada de la República fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya (1932). Un dels seus fills, Enric, morirà el 19 de juliol de 1936 a Barcelona. En acabar-se la Guerra Civil s'exilia a França, on col·laborarà en diferents publicacions, tot escrivint articles polítics i musicals.
L'exili

Un cop establert a l'exili, li fou oferida la presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que refusà. El seu enyor de Catalunya el fa establir-se a Andorra, on va ser el fundador dels Cors Andorrans. Del Principat estant, col·laborarà en diverses emissions radiofòniques a Ràdio de les Valls, creada el 1959, i quan aquesta adopti el nom de Sud-Ràdio d'Andorra es va convertir en el director del Glossari Andorrà, programa que arribava a Catalunya, el Rosselló i les Illes. Fontbernat va saber sempre com evitar la censura imposada pel bisbe de la Seu d'Urgell i co-príncep d'Andorra. El programa era escoltat cada dia i durant disset anys per tots els catalans que a cada costat de la frontera es veïen privats de les seves llibertats per imposició del règim franquista. El Glossari Andorrà impulsà la naixença de la primera emissió radiofònica diària feta en català després de 1939 a la Catalunya ocupada: "L'Hora de Catalunya", que inicià les emissions l'1 de novembre de 1965 des de Figueres. Altres emissions, també en català, en les quals va col·laborar Fontbernat van ser Toc d'oració, un espai dominical dedicat al món de la sardana i el programa Bona nit.
Va residir a Andorra fins a la mort, si bé en diverses ocasions entrà clandestinament a Catalunya per prendre part en actes diversos, com per exemple l'any 1972 en la proclamació de Bellpuig, a l'Urgell, com a Ciutat Pubilla de la Sardana, o quan el 1974 va col·laborar personalment en l'homenatge a la cobla La Principal de Peralada.



Carnet, signat pel president Lluís Companys, que acreditava Josep Fontbernat i Verdaguer com a director general de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya

dilluns, 29 de juliol del 2013

Macià, un líder per a un poble

Rèplica de la portada del diari Avui l'11 de setembre de 1976 en homenatge a Francesc Macià


El crim dels germans Badia

Publicació de La Vanguardia sobre la mort dels germans Badia l'agost del 2003











Acte d'homenatge d'UNC, el setembre del 2000

Acte d'homenatge d'UNC, el setembre del 2000 del diari el Segre


diumenge, 28 de juliol del 2013

dissabte, 27 de juliol del 2013

Conversa amb Josep M. Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona23 de juny de 1895 - 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya.







divendres, 26 de juliol del 2013

Born Centre Cultural



El jaciment, la Barcelona del 1700, la memòria dels fets del 1714 i el mercat es donen la mà al Born Centre Cultural, un espai històric que configura un eix del temps que permet, des de l'avui, mirar l'ahir per projectar el demà. Per més informació aquí
El jaciment arqueològic de la Ciutat del Born; l’exposició permanent de la Barcelona del 1700; l’exposició dedicada al setge del 1714, que romandrà al centre durant tota la commemoració del tercer centenari dels fets; el programa d’activitats regulars que el centre ofereix a partir de diverses disciplines culturals i artístiques (llengua, literatura, música, cinema, titelles, dansa, etc.); els cicles de conferències, d’entrevistes i de xerrades, i altres actes de caire més puntual que l’equipament anirà acollint, conflueixen en la voluntat comuna de fer memòria de la nostra història d’una manera amena, heterogènia i oberta a tothom.
ÈPIC, REFLEXIU, EMOCIONANT, SINGULAR, OBERT, INCLUSIU, DINÀMIC, INTEGRAT, POPULAR O CREATIU SÓN ALGUNS ADJECTIUS QUE PODEN DEFINIR AQUEST EQUIPAMENT DEL SEGLE XXI 
Des dels veïns del barri de la Ribera, que podran incorporar el pas per l’interior del recinte als seus itineraris quotidians, fins als visitants forans interessats a conèixer uns fets i un escenari cabdals de la història de Catalunya, i des dels nens i nenes de totes les escoles del país, fins a les persones de més edat i memòria que, passejant pel centre, seran testimonis de la seva evolució de mercat a equipament cultural, tothom podrà gaudir del Born CC, un espai destinat a ser una referència intergeneracional, multidisciplinària i oberta a tots els orígens i procedències.
Èpic, emocionant, reflexiu, memorable, singular, obert, inclusiu, dinàmic, integrat, popular o creatiu són només alguns dels adjectius que defineixen l’experiència d’endinsar-se al Born Centre Cultural, ja sigui només de passada anant cap a un altre lloc o per passar-hi una bona estona visitant-lo; ja sigui per participar en una activitat regular o puntual o per endinsar-se en la profunditat de la història nacional que l’indret testimonia.
Una mateixa persona mai no trobarà iguals dues visites al Born CC, l’espai que, des de la fidelitat a uns fets i a un passat documentat de manera excelsa, contribueix a fer universal la història de la nació catalana.

    dimarts, 23 de juliol del 2013

    Ventura Gassol

    Article sobre Ventura Gassol (1893-1980) publicat a la revista AVANT nº1 del 1978








    dilluns, 22 de juliol del 2013

    Comissió Pro Homenatge al General Moragues

    Publicat a El Punt/Avui 30-6-13
    per a més informació clica aquí

    divendres, 19 de juliol del 2013

    Exposició de Carrasco i Formiguera

    Pels que no vau poder anar a la exposició de Carrasco i Formiguera que es feia al Castell de Montjuïc us presentem algunes fotografies




    foto del seu casament amb Pilar Azemar

    Escrit de Carrasco "De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que siguin profitosos per la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món" Diari de presó 23/10/1923




    Objectes d'en Carrasco









    Publicacions sobre la mort d'en Carrasco




    Carrasco en un aplec a la muntanya



    dijous, 18 de juliol del 2013

    Vicenç Albert Ballester, dissenyador de l'estelada tindrà una plaça




    El ple del districte de Ciutat Vella de Barcelona va aprovar ahir que es dediqui una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester, situada entre el carrer del Comerç i el passeig de Lluís Companys, un espai conegut actualment amb el nom genèric de "placeta del Comerç". La moció va comptar amb els vots a favor de CiU, que presentava la proposta, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona. El PP va criticar durament la decisió per interpretar que l'estelada havia estat l'emblema d'Estat català, una formació que va acusar de "nazi" i "amb actituds paramilitars".


    Mostrant una sèrie de fotocòpies en què es veia una milícia de les Joventuts d'Estat Català de l'època de la República desfilant amb l'estelada, Villagrasa va interpretar que l'estelada és un símbol nazi. Davant d'aquesta comparativa, la regidora convergent Mercè Homs, que havia presentat la proposta, va respondre, visiblement contrariada: "Els únics feixistes que han existit aquí van voler aniquilar el nostre país, van voler silenciar la nostra llengua i van voler fer desaparèixer els nostres símbols. I tothom sap qui són."



    Homs, que va acusar el PP de "manipular la història", va recordar també que l'Ajuntament de Barcelona ja havia valorat d'incloure Ballester en el nomenclàtor de la ciutat l'any 1938, però que l'entrada de les tropes franquistes el 1939 ho va estroncar.



    El PSC també va votar en contra de la moció, argumentant que el lloc escollit pel consistori no era l'adient, i reivindicant que Pasqual Maragall ja havia recuperat la proposta de la República, sense que el projecte mai no s'acabés de materialitzar.



    "Es corregeix l'anomalia"



    Els promotors de la iniciativa, la Comissió 100 anys d'estelada, ressalten que Vicenç Albert Ballester "és, ara per ara, molt poc conegut en proporció a la popularitat de l'estelada", i sostenen que iniciatives com aquesta "corregeixen l'anomalia".



    Vic (Osona) ja va aprovar el 2009 dedicar una plaça a Ballester, situada a l'Ateneu la Central , iniciativa que va ser seguida també per Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès).

    .

    .