dilluns, 27 de febrer del 2012

En record de Josep Termes i Ardèvol





El dilluns 27 tindrà lloc l'homenatge al mestre Josep Termes i Ardèvol (1936-2011). Hi intervindran: Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona; Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, i Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural. Presenta: Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata. L’acte, obert a tothom, serà a les 19.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - Barcelona, 9 de setembre de 2011). Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1963), la seva oposició al règim va valdre-li l’expulsió de la Universitat el 1958 i el 1966.

Termes es va especialitzar en història del moviment obrer dels segles XIX i XX http://www.blogger.com/img/blank.gifi la seva relació amb el catalanisme polític. El seu últim volum publicat fou la 'Història del moviment anarquista a Espanya (1870 1980)'. També va escriure: 'Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)' (1972), 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació' (1974), 'Les arrels populars del catalanisme' (1999), 'Històries de la Catalunya treballadora' (2000) i, el 2009, 'Resum de la història del catalanisme'…

Del 1976 al 1980 fou codirector de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l'Ateneu Barcelonès. Mestre d’historiadors, va ser guardonat, entre d’altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Font: Ateneu Barcelonès

dijous, 9 de febrer del 2012

25 anys sense en Julià Babia "Nen"


Julià Babia Privat “Nen” va néixer al barri del Poblenou de Barcelona el 25.1.1961 Als 10 anys es va traslladar a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981.

El 1976, als 15 anys d’edat, ingressà a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment al Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-p). L’any 1979 fou un dels fundadors dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), destacant en la seva aportació a la solidaritat amb els presos del cas Batista i Roca al Baix Llobregat.
Visqué intensament moments que han marcat la història de l’independentisme: les morts d’en Martí Marcó, d’en Fèlix Goñi, d’en Josep Antoni Villaescusa, d’en Quim Sànchez... De ben jove visqué de prop el naixement de les diferents organitzacions, l’afusellament de Juan Paredes Manot “Txiki", la Carta de Brest, les mobilitzacions contra la Constitució espanyola, les diferents onades repressives contra l’Esquerra Independentista. En tota aquesta trajectòria vital en Julià donà mostres que vivia les 24 hores del dia per les seves conviccions. Com molts altres militants d’aquella generació exemplar aportava una part del seu sou al moviment, arriscava la seva llibertat en accions audaces i creia convençut que es podien atènyer els objectius pels quals lluitava.

Al Bages, on va anar a viure amb la seva companya Griselda, fou impulsor del Moviment Independentista del Bages (MIB), de la revista Espatec i dels CSPC. L’any 1983 va ser un dels orgnitzadors de la Trobada Independentista d’Artés (Bages), on s’assentaren les bases per a la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), amb la campanya “Cap a la construcció del Moviment de Defensa de la Terra”. En un altre registre fou també impulsor del bar Globus de Manresa, on hi treballà força temps i des d’on va impulsar un important focus independentista a la comarca.

L’acció política del Nen sempre fou molt coherent en el treball de les organitzacions a què va pertànyer, enemic de les maniobres de saló i les discussions estèrils. Fou un militant d’un gran esperit crític i disciplina. Molt preocupat per la dimensió nacional, més enllà dels localismes, però molt arrelat a les bases territorials i socials del nou moviment d’alliberament nacional que es gestava. Sensible a les lluites populars i a encabir-les dins el projecte polític rupturista de l’independentisme. Indestriablement d’esquerres i revolucionari, al mateix temps tolerant, obert i imaginatiu. La seva contribució va aportar, a més del seu compromís en la clandestinitat, molta originalitat i empenta en la construcció de l’estratègia independentista. La seva capacitat dialogant i l’autoritat moral amb què comptava també van contribuir a mantenir els difícils equilibris que necessitava el moviment independentista per al seu desenvolupament.

La seva pèrdua amb 26 anys va ser molt sentida: morí a un accident de trànsit a Castelló de la Farfanya el 9 de febrer de 1987, mentre retornava de l’altra banda dels Pirineus desenvolupant tasques logístiques per a l’organització armada, una militància que per raons de seguretat va ser discretament ocultada. Fou enterrat al cementiri de Sant Boi, el dia 10 de febrer, embolcallat amb una estelada i amb el puny d’IPC al pit.

Per saber-ne més:

20 anys de la mort d'"El Nen" Alerta Solidària

9 de Febrer: aniversari de la mort d'en Julià Babia "Nen" 9-2-1987 Indymedia

Terra Lliure almacenó explosivos en la sede del MDT, según una declaración judicial El País

dimarts, 7 de febrer del 2012

Adéu Antoni Tàpies

L'artista català mor als 88 anys. Aquest dimarts a la tarda obrirà al públic la seva fundació de Barcelona perquè els visitants se'n puguin acomiadar envoltats de les seves obres



S'ha mort Tàpies. És un dia trist. Afable i aparentment convencional per fora, era explosiu i ple de rebel·lia per dins. S'ha mort Tàpies, però és viva la seva obra i el seu llegat. L'artista va morir ahir a Barcelona als 88 anys i la família ha anunciat que la cerimònia de comiat serà en l'estricta intimitat. Tot i així, aquest dimarts a la tarda i tot dimecres obrirà al públic la seva fundació de Barcelona perquè els visitants se'n puguin acomiadar envoltats de les seves obres.
http://www.blogger.com/img/blank.gif
Compromès i místic alhora, Antoni Tàpies estava sempre a punt de firmar un manifest a favor del país, la llengua o els drets humans, però la seva vinculació al món del seu temps no li va impedir viure també en un món còsmic en el qual les cultures i les ciències es mesclaven i convivien a la recerca d'un coneixement interior que volia impulsar a través de l'art. A les seves pintures volia sacralitzar les coses petites per mostrar que tan emocionat podia ser un grapat de pols de vidre com el vitrall d'una catedral, i als seus escrits va saber reflectir la riquesa del seu pensament estètic. Com a mecenes va impulsar la Fundació Tàpies, que s'ha convertit en un dels grans referents de l'art contemporani. Allà hi ha el seu famós 'Mitjó', tan senzill i gran com el mateix artista.

Seguiu llegint a l'Araprèmium.

Antoni Tàpies, «l'artista més radicalment català»

El president de la Generalitat, Artur Mas, expressa el condol "en nom del poble de Catalunya"

"Ha estat l'artista més radicalment català en el seu pensament, la seva expressió i els seus referents, i alhora el més universal pel seu llenguatge i la seva projecció internacional". Amb aquestes paraules el president de la Generalitat, Artur Mas, va expressar anit el condol "en nom meu i del poble de Catalunya" per la mort aquest dilluns del pintor i escultor barceloní Antoni Tàpies, que ha mort a l'edat de 88 anys. Mas va assegurar que "amb ell perdem el pintor català que ha obtingut una més gran projecció internacional i un dels artistes que ha fet una contribució més gran al llenguatge artístic de l'avantguarda, un dels més originals i genuïns".

El president va explicar que va visitar Tàpies a casa seva el 28 d'abril passat acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Per Mas, el de Tàpies "és un llenguatge còsmic, que s'inspira en la tradició d'Orient i en la d'Occident; de la mateixa manera beu del beat Ramon Llull que del pensament dels surrealistes i els filòsofs orientals".

El president va relatar que creu que els dos elements essencials del treball d'Antoni Tàpies són "el seu rigor en el tractament de la matèria i el fort potencial dels signes presents en la seva obra, a través de senyals i cal·ligrafies". "A més d'un gran pintor va ser un gran escultor, gravador i també un gran escriptor, amb les seves obres autobiogràfiques i de pensament artístic", sentencia.

També va voler subratllar el "compromís de país" de Tàpies, i assenyala que "el va expressar públicament en els moments difícils de la dictadura franquista, participant en actes públics d'oposició democràtica i a favor de la nostra llengua i cultura". En aquest sentit, afirma que "va oferir al seu art per als cartells en favor de les reivindicacions culturals, lingüístiques i socials, i el seu estil ha quedat associat per sempre a una forma especialment genuïna d'expressar la catalanitat".

En aquest sentit, Mas considera que "no és casual que la seva generositat" hagi fet possible que la sala de Govern del Palau de la Generalitat "estigui presidida orgullosament pels panells de la seva obra Les Quatre Cròniques, que plasmen amb matèria i esperit els temps gloriosos de la Catalunya medieval". De la mateixa manera, ha indicat que el seu 'Homenatge a la Senyera' de 1971 "passarà a la història com a expressió d'amor i compromís amb el país".

"Una aportació extraordinària a l'art universal"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va afirmar que Tàpies era "un dels més grans de l'art català", "un home que ha fet una aportació extraordinària a l'art universal des de la seva singularitat" i en aquest sentit va reconèixer que "el trobarem a faltar". Des de la cerimònia de lliurament dels Premis Gaudí del cinema català, Mascarell va definir l'artista i escultor com "un home genial", "un home d'una complexitat però alhora d'una gran senzillesa que ha fet de la seva aportació a l'art un dels elements més emblemàtics de la nostra cultura".

Font: ND

dissabte, 4 de febrer del 2012

Per molts anys, Ovidi

Ovidi Montllor hauria fet avui 70 anys. 'Em creureu mort, jo no hauré mort: faré vacances', va escriure i cantava. Avui celebrem, doncs, el seu aniversari, i us convidem a fer-ho recordant-lo a la xarxa amb l'etiqueta #70anysOvidi. De regal d'aniversari, una cançó: Toti Soler i Ester Formosa interpretant la versió de 'Vinyes verdes vora el mar' que va fer l'Ovidi del poema de Josep Maria de Sagarra. Una versió que va interpretar cap al final de la seva carrera i que va sortir publicada en l'àlbum pòstum 'Ovidi diu Sagarra'.

'Artista, cantant, pallasso', militant i de condició humil, Ovidi Montllor va participar en obres de teatre i en una cinquantena de films. A final dels seixanta va començar a musicar poemes d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu o Joan Salvat-Passeit. Aleshores començà la seva vinculació amb la Nova Cançó. I és que la seva trajectòria artística no es pot deslligar del seu compromís social; a voltes irònic, a voltes cru i contundent. D'aquest compromís, en són exemple cançons com 'Sí, senyor', 'Perquè vull', 'Va com va', 'La samarreta', entre moltes més. També tenia una consciència clara de país, com es reflectia perfectament a 'La cançó del cansat', dedicada justament a Joan Fuster, el gran promotor dels Països Catalans.

'Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes. Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu. Però seré altre cop jo'

Tot i que les institucions li van fer el buit durant molt de temps, companys i entitats han procurat que ningú oblidi l'Ovidi. Abans de morir, els seus amics i companys van retre-li un homenatge a Alcoi, poc després de rebre el Micalet d'Honor. I l'any 2006 es féu un acte d'homenatge al Palau de la Música Catalana, 'L'Ovidi se'n va a Palau' (fragments del documental).

Molts músics, i molts músics joves, han mantingut vives les cançons d'Ovidi Montllor. Feliu Ventura, Verdcel, o Arthur Caravan, per exemple. Li han dedicat cançons, com 'Ovidi' de Cesk Freixas, i discs sencers, com l'Homenatge a Ovidi' dels Inadaptats, que més tard van vestir-se de 'Fera ferotge' per rondar les versions d'Ovidi Montllor en format acústic, o 'Deu catalans i un rus' de Toti Soler, uhttp://www.blogger.com/img/blank.gifn homenatge a Ovidi Montllor, amb Ester Formosa i Carles Rebassa. Altres físics i altres veus, però el mateix Ovidi.

Ovidi Montllor diu Joan Fuster
També amb motiu del seu aniversari, recuperem un document molt especial: l'Ovidi recitant Joan Fuster. És un fragment de vídeo de l'acte d'homenatge a l'escriptor, que es va fer a l'Olleria l'any 1993, un any després de la seva mort. Va ser una de les últimes aparicions públiques de l'Ovidi, i ara us l'oferim íntegra

dimecres, 1 de febrer del 2012

Fins sempre Sílvia


Ens hem assabentat de la mort de na Sílvia Martínez, blocaire i patriota que va contribuir al naixement i posta en marxa de la XBS.



Aquí podeu trobar el seu últim post al seu blog:



http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211958

Des d'aquí ens sumem a les mostres de dol i enviem el nostre condol a la seva família.

Descansi en pau.

.

.