dimecres, 6 de setembre de 2017

Ens ha deixat Maties Masalles


Ex militant del PSAN i Nacionalistes d'Esquerra. En Jordi Miró escriu el següent text:

En Maties Masalles era un militant independentista de primera hora, el vaig conèixer a Montblanc als anys 70, ell era militant del PSAN i el recordo perfectament als cursets de formació quan ens parlava del "pare" Lenin i de l'alliberament nacional i social. Ell, amb en Toni Serrano i d'altres, van ser el relleu a la Conca de Barberà de la militància independentista de la generació de l'Antoni Andreu, d'Estat Català i del FNC.
Desprès va vindre l'experiència electoral de Nacionalistes d'Esquerra i una nova fornada de militants independentistes. En Maties marxa de la Conca de Barberà i també s'allunya de la militància amb carnet de partit, sense mai deixar de ser independentista. 
La vida va continuar i vaig perdre el contacte amb en Maties. Desprès dels anys, a través de les noves tecnologies, ens vam tornar a trobar. El veia molt actiu amb els records a través del facebook i va ser precisament fa uns mesos que, tot parlant amb en Carod Rovira dels militants històrics independentistes a la Conca, vam parlar d'ell. Jo li deia que l'havia conegut als anys 70 amb militància al PSAN i en Carod em deia que  el coneixia d'abans, del PT.
És a partir d' aquí que vaig reprendre el contacte directe amb en Maties, i sí, em va dir que primer havia sigut del PT i que quan ell va entrar al PSAN, en Carod ja se n'havia distanciat. És a partir d'aquesta represa de contacte que també m'assabento de la seva malaltia, que havia viscut al Bages i que ara vivia al Pla de Santa Maria i que mai havia perdut la seva relació amb Montblanc i la Conca.
La darrera vegada que vam estar en contacte, al juliol, em deia: "Si ens veiem et podré explicar anècdotes prou interessants, però, ara per ara, el cranc em posa impediments imprevisibles i no em deixa programar gaire més que visites regulars a l'hospital Sant Joan de Reus. Una cosa és segura, l'1 d'octubre, em trobi com em trobi, aniré a votar al Pla de Santa Maria, que és on visc actualment. Salut!!!" Malauradament en Maties no podrà votar el proper 1 d'octubre, nosaltres votarem per ell! Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels!



diumenge, 27 d’agost de 2017

Recordem a Heribert Barrera



Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya i va ser un referent per a l'independentisme català


divendres, 11 d’agost de 2017

Xirinacs, sempre present!

Tal dia com avui però de 2007 ens va deixar en Xirinacs i avui el recordem amb aquest pamflet demanant el vot per a ell a les eleccions del Senat de 1977.
Xirinacs va ser el quart més votat de Barcelona i Catalunya i el vuitè de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Això sí, va ser l'independent més votat en aquelles eleccions i probablement en la història de les eleccions al Senat.


dimarts, 1 d’agost de 2017

Ens ha deixat en Miquel Mas

Ens ha deixat Miquel Mas i Albà (1934 - juliol de 2017) autor de El soldat i la penombra amb el qual va guanyar el 1994 els premi literari Ciutat de Badalona - Països Catalans Solstici d'Estiu - .
Veí de Badalona, militant de l'independentisme i marit de la lingüista Maria Teresa Casals. El recordem amb les paraules de la Teresa:

Lluitador antifranquista, amb perill de presó, fundador de Nacionalistes d'Esquerra, propulsor de la campanya de Xirinacs per al Senat (l'única vegada que vam guanyar en unes eleccions), Company d'en Pallach, militant d'Esquerra fins al primer tripartit que mai no va compartir i fundador de Reagrupament. Fins l'últim moment va estar al cas de la situació que estem vivint. Malalt al llit, la seva filla que era la seva metgessa li va dir "Vinga, pare, que hem de votar el dia 1 d'octubre" i ell li va contestar "Encara que sigui amb camilla hi aniré". No hi podrà anar. Però has deixat una bona llavor, Miquel. Tots votarem per tu i resistirem el que faci falta per guanyar la independència que tu no has pogut veure. El meu homenatge per la teva integritat com a persona, per la teva honestedat i per la teva fidelitat al teu país En el teu nom i en de tots aquells que han treballat per arribar fins aquí votarem SÍ per començar un país nou que faci olor de net, de just, de solidari. Un país per a tots aquells que en vulguin formar part vinguin d'on vinguin. La Catalunya que somniàvem per als nostres fills i néts, Miquel.
Personalment vaig tenir la sort de conèixer a en Miquel i la Teresa, sempre generosos i disposats a tot per patriotisme. Gent com ells són els que il·luminen el camí dels joves cap a un patriotisme convençut i disposat.

Descansa en pau.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Mor Josep Maria Aragonès


Mossèn Aragonès va rebre la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015
.      
L’Ajuntament de Torrelavit (Alt Penedès) ha anunciat a través de la seva pàgina de Facebook la mort, aquest divendres, del mossèn Josep Maria Aragonès, de 91 anys. Aragonès va arribar al municipi fa més de cinquanta anys, després de l’anomenat ’Cas Galinsoga’. El 1959 va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. En aquella missa hi havia l’aleshores director de ’La Vanguardia’, imposat pel règim franquista, Luis de Galinsoga. El periodista va protestar per aquest fet i va pronunciar la frase ’tots els catalans són una merda’. El fet va transcendir i va generar una protesta popular –liderada, entre d’altres, per Jordi Pujol- que es va traduir en la pèrdua de prop de 20.000 subscriptors, en una reducció de la tirada de 30.000 exemplars diaris i en una petició formal perquè rectifiqués. Finalment Galinsoga va ser substituït el 1960, però Aragonés va ser traslladat, el mateix any, a Torrelavit.

Josep Maria Aragonès i Rebollar era prevere diocesà de l’Església de Sant Feliu de Llobregat i rector emèrit de la Parròquia de Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015.

La capella ardent per Aragonès té lloc de cinc de la tarda a nou de la nit aquest divendres a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Torrelavit, on vivia. Demà a les 10 del matí es farà una missa a la mateixa residència i la cerimònia d’enterrament serà a un quart d’una del migdia a l’església de Santa Maria de Lavit.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.